bernatdeltell.cat
El dinar al 7 Portes (v. 2019). Primera part
La primera part del dinar al 7 Portes amb l'amic A Divendres 8 de febrer. A tres quarts de dues entro al restaurant 7 Portes. Demano una taula discreta per a dues persones. Em pregunten si vull un reservat i els responc que no cal, que tampoc hem de dir res de l'altre món. M'ofereixen una taula en un racó, a prop de la cuina. Mentre espero a l'amic A fullejo el diari El Punt Avui i em concentro en l'entrevista al sempre interessant Gonzalo Boye. Just a la taula del costat s'hi asseuen dos senyors d'una seixantena d'anys. No puc evitar escoltar la seva trista conversa. Són clients habituals, i això es veu ràpidament en el tracte que tenen amb la cambrera. Es coneixen i s'aprecien, i per això la cambrera pregunta per l'estat de salut de l'esposa d'un dels senyors, i aquest li respon que finalment ha mort després de lluitar durant vuit anys contra el càncer. Se sincera: "per fi ha deixat de patir, pobreta...". La cambrera li dona el condol mentre el senyor, una mica emocionat, li agraeix