bernatdeltell.cat
Desconfiï del “cagatió” i de la “nit bona”
"Si es troba pel carrer algú que li desitja uns bons Nadals, si li pregunta on es menjarà els raïms i si ho té tot a punt per fer cagar el cagatió la Nit bona desconfiï, aquest no és amic seu, és un agent del CNI camuflat buscant encara les urnes" Un dia qualsevol de la setmana passada. És mig matí. Tres noies adolescents passegen pel centre de la ciutat. Malles ajustades, xiclet, talons i acné juvenil. És evident que han decidit fer campana. Quan arriben a la plaça dels Cotxes una d'elles diu ¡joder, mira, un cagatión! Just en aquell moment passo pel seu costat passejant amb el meu fill Roger, de quatre anys. M'aturo en sec. La frase m'arriba a l'ànima. La repeteixo mentalment: ¡joder, mira, un cagatión! Vull veure com acaba la seqüència, per això em faig el distret mirant l'aparador d'una botiga. Estic pendent de les tres heroïnes locals, el futur del nostre país. Com acabarà tot això del cagatión? Acaba com no podia acabar de cap altra manera. Dues d'elles pugen dalt d'un tió