solucions

Assembleària, Maria.

Avui apunto a l’objectiu amb tristesa. Tenso la corda de l’arc, vacil·lo durant uns segons sentint una profunda buidor, però finalment reuneixo el coratge i disparo la fletxa.

Després de molt pensar-hi, reflexionar-hi interna i externament, avui us vull parlar dels moviments assemblearis. Vull apuntar contra l’assemblearisme -entès com la discussió directa en peu d’igualtat entre persones- i la legitimitat social que aquest té; la percepció general que es té.

PROBLEMÀTICA:

Enguany és el primer any d’Universitat per la Maria. Ha deixat enrere el seu Castelló natal per venir a Barcelona, capitalitat de les oportunitats i el cosmopolitisme. Li fa temor sortir del paraigües escola-família-amics, però es sent valenta; alegre d’anar a un lloc nou i conèixer tot el que pugui. La Maria, des de xica, sempre ha estat molt entusiasta.

Li ha costat dues setmanes abandonar la timidesa que duia a esquenes, però ara que ho ha aconseguit, ja ha format la seva colla -amb els que seu a la quarta fila, des de quasi el primer dia, a quasi totes les classes-. Una setmana més és la que li ha fet falta per convèncer a la Paula perquè, plegades, pugin al carro de l’Assemblea Universitària.
“Vejam que s’hi cou!


Radiant de felicitat per la gran pensada, telefona al seu pare i li ho conta. Ni ell ni la mare entenen que hi pinta la Maria en una assemblea. Com és possible que es signifiqui en coses que no li faran cap profit, ella que sempre ha sigut una noia centrada?
“Joan, la nena se’n va en els perduts!

1 | En primer lloc, crec que hi ha un problema quan una part de la població estereotipa els moviments assemblearis -mai deixem de parlar de generalitats, quedi clar- a uns determinats grups socials. I encara resulta més greu quan, com els pares de la Maria, s’associa a aquests grups desvirtuts parasitàries i se’ls té en el més gran dels menysteniments socials.

Tot i la recomanació ferma del pare que abandoni i es centri només en els estudis, que prou esforç està costant ja a tota la família, la Maria segueix. Està gaudint massa de debatre, d’assistir a conferències i d’organitzar activitats. Sembla que hi ha esperança i es veu capaç de canviar les coses que la rodegen.

La seva amiga Paula, per falta de temps, no ha pogut seguir. La Maria però, intenta mantenir-la al dia de tot. Comparteixen moltes tardes de bar.Totes dues segueixen igual d’involucrades que des d’un inici, l’una des de la trinxera i l’altra des d’una posició més endarrerida, a l’ombra.

En canvi, en Marc i en Pere, els dos nois de la colla, mai han sentit seva l’assemblea. Han fet un esforç per interessar-se, doncs confien i escolten molt les dues noies, però no hi troben cap benefici en la tasca que realitza l’Assemblea Universitària.
“Sí, està molt bé Maria, però allà mai heu parlat de res que m’interessi”

2 | En paral·lel al estereotipatge -sigui o no veritat- dels moviments assemblearis, sorgeix un problema encara major, el sentiment de satèl·lit. M’explicaré. Hi ha molta gent, sobretot en ambients universitaris, que no sent que els seus  problemes es debatin. A vegades inclús és pitjor, a vegades no coneixen ni quins problemes es debaten.

En Marc i en Pere són dels qui veuen les assemblees com un satèl·lit llunyà. Un pedrot que orbita al voltant de la seva terra, conformant-se a veure’l un o dos cops l’any, per la setmana cultural, o bé, per l’activitat mensual de torn que s’organitza al barri.
“No deuen parlar de res important”. 

CONCLUSIONS:

El problema de tot rau en la comunicació i en la transparència informativa.

1 | He conegut gent molt vàlida d’ambients i orígens dispars, treballant plegats sota un mateix paraigües assembleari. Ara bé, desgraciadament, un gran gruix de la població no ha pogut comprovar aquesta interdisciplinarietat. La majoria, de fet, estereotipa des del profund desconeixement. És més fàcil economitzar el pensament d’allò sobre el que no coneixem gaire.

Perquè això canviés, caldria un esforç encara major en tasques comunicatives. Fer que la població en sabés més. Caldria més treball de conscienciació democràtica i una educació més forta a tots els nivells, en la presa de decisions en peu d’igualtat. Explicar els beneficis.

2 | He conegut gent que debat la millor solució a problemes d’interès general, treballant plegats sota una mateix paraigües assembleari. Pensar en el conflicte i resoldre’l -escolti, això és gros, eh!- . Ara bé, desgraciadament, un gran gruix de la població no sent seus els debats. La majoria, de fet, ni s’interessa en saber que es debatut, si és del seu interès o no ho és. Si se’ls ha solucionat un problema o encara hi és.

Perquè això canviés, caldria un esforç encara major en transparència. Fer que la població es sentís més representada. Caldria més treball d’explicar allò que es fa. Fer i semblar, ja que quanta més gent senti que pot trobar en aquests moviments l’ajut que els havia mancat, major serà la seva participació. Oferir-los molta més informació, perquè puguin reconèixer ideals. Portes obertes.

—————————————————————————————————-
“Als militants de base,
                           a totes les assembleàries…”


P. Na. As.

Corre por mis venas. Me habla al oído con catástrofe entre sus palabras. No hay forma de pararle, me está ahorcando, voy a morir y la gente que trata de ayudarme da soluciones que no me sirven. Detengan sus consejos y denme un abrazo, díganle a mis lágrimas que salgan y que no se queden guardadas, háganme cariño y ayúdenme a superar las cosas de esa manera, con amor. Yo no necesito venganzas, no necesito odiar ni que odien a quien me hizo daño, no me importa si se hace justicia o no, eso no me sanará la herida, yo sólo quiero seguir con mi vida. Ojalá lo puedan entender.
El pasado y este sentir me están apretando el corazón, no hagan ustedes lo mismo, denme tranquilidad. Mi presente es cada día mejor, no me lo vayan a arruinar, no me arrinconen a este sentimiento que me recuerda el por qué antes quise morir.
—  Angustia - Gitana(Melancólicos versos de la Gitana)~
Soy muy cerrada, tengo la manía de guardarme todo para mí. Me cuesta mucho compartir mis problemas con alguien. Prefiero callármelo y sufrir en silencio y esperar a que todo se solucione o por lo menos, que el dolor disminuya.
Lo que más escasea en nuestra sociedad es un instinto de producir. De crear soluciones y sacarlas rápidamente por la puerta, tocar la humanidad que llevamos dentro y conectar con los seres humanos del mercado.
—  Seth Godin, ¿Eres imprescindible? (2010)
Deixar tirats al ciutadans de Paterna

A tots ens ha passat o tenim algun conegut, que té en la seua comunitat de veïns algun pis buit propietat d'algun banc, i que per qüestió d'estratègia, decidix no pagar el rebut de la comunitat de propietaris, almenys fins que puga vendre la vivenda.
 
Els bancs són un negoci, i mentres la Llei se'l permeta, actuaran com a tal, sense importar-li el problema que puga ocasionar als veïns.
 
A Paterna, hi ha una empresa pública del sòl que depén de l'Ajuntament i que incomprensiblement actua com un banc, i inclús pitjor.
 
L'objecte d'esta empresa quan es va crear, era la de facilitar l'accés a la vivenda. Per això, el caràcter social d'este tipus d'immobles era la característica fonamental.
 
Lluny queda ja l'entrega de claus, on l'alcalde Agustí assegurava amb ampli somriure en la cara, que l'empresa SUMPA era impossible que tancara.
 
A hores d'ara, eixa empresa, el President del qual és Lorenzo Agustí, està en concurs de creditors, bo, que ha tancat.
 
SUMPA, amb el seu president al cap, deu més de 120.000 euros a comunitats de veïns de Paterna, un deute que arriba a tal punt, que pot fer que els veïns es queden sense servicis fonamentals com la llum.
 
Però el pitjor de tot, és que l'alcalde ni tan sols rep estos veïns afectats.
 
L'abandó és absolut i el desvergonyiment i irresponsabilitat màxima.
 
Hem proposat per mitjà d'una moció al ple de l'ajuntament, que es negocie una solució per als veïns.

Avui es reuneix el grup d'experts que han de trobar solucions per a la crisi. Hi ha dues sortides possibles: més impostos i menys despesa. La primera opció l'ha plantejat la ministra Salgado i la segona el conseller de benestar social, que estudia elimina

El conflicto histórico con los pumas requiere una solución diferente

El conflicto entre productores agropecuarios y animales silvestres es tan antiguo como la actividad misma, pero existen soluciones NO LETALES para resolverlo. Conoce el caso del puma en la provincia de Río Negro en Argentina: bit.ly/FVSA_pumas http://ift.tt/1DURLKW