pobl

flickr

Cheesecake by Nuria Ocaña
Via Flickr:
Carrot Cafe

sophie-cartoons  asked:

1. ¿Cómo explicas la otra zona recortada? 2. ¿Porqué no se limpió la sangre? 3. No le arde/duele? 4. ¿Porqué el pendejo no se saturó de nuevo la piel? (?

XD vale le contare

1-como el ojo se movia de un lado a otro y este poble estaba desesperado movio el ojo donde estaba el otro y se quiso recortar esa parte, y por suerte -o al menos eso digo yo- se movio al otro lado ewe

2-es una imagen vieja mujer XD, en estos dias ya a de estar limpecito del craneo (?)

3-la mascara es como un protector y ya pasando el tiempo uno se acostumbra al dolor

4-el transplante de carne no se puede hacer con una sola persona, y en estos momentos cro que ya no le importa arreglarla o no XD, hace que la gente sienta lastima y lo crean inocente en muchos aspectos

7

Alòs d'Isil té un encís especial, sembla que s'hagi aturat en el temps… És el darrer poble de la carretera abans de la pista cap a Montgarri i compta amb l'església de sant Lliser d'orígen romànic! L'Alt Àneu és preciós!

Alòs d'Isil tiene un encanto especial, parece que se haya parado en el tiempo… Es el último pueblo de carretera antes de acceder a la pista que lleva hacia Montgarri y cuenta con la iglesia románica de Sant Llíser. ¡Cómo nos gusta el Alt Àneu!

Si dic bon dia és perquè parle valencià.
Si pronuncie amb goig  Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.
Si els meus fills són  Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.
Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.
Si em sent a prop d'Estellés i d'Ovidi és perquè parle valencià.
Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.
Si decidisc generosament “hablarle en castellano” és perquè parle valencià.
Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.

La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida.
No agredeix.
No margina.
La meua llengua fa viure el poble que la vetlla .
La meua llengua fa lliure el poble que la parla

anonymous asked:

Hi! Could you suggest some music in Catalan? Old or modern I don't mind ^^ thanks

Sure! We have a lot of good music imho. I tried to break it down to music genres more or less

Classics (1960s “Nova Cançó” movement)

Modern music

Pop

Rock

Rap and Ska (most of my personal faves)

Rumba (very very popular among young people)

Inspired by traditional music and/or actual traditional songs

Musical theatre

You’ll find better quality audios on Spotify :)

Woah I just realised I got carried away and made a huge list hehe… well, everyone should be able to find something they like.

I hope you enjoy it!

4

Wel bawb, mae wythnos yma wedi bod yn brysur. Es i aros yn ty ffrind yn Gaerdydd a galw yn Y Fenni a Crug Hywel yn de Cymru ar y ffordd. Mi oeddwn i yna i ddanfon peintiad i Oriel Crick, (peintiad o dylluan sy'n rhan o chwedl Blodeuwedd yn y Mabinogi).

Ar ganol teithio ar y bys o'r Fenni i Crug Hywel, ges i alwad o Amgueddfa Gwynedd. Ychydig bach yn ôl nes i reid fy mheintiadau mewn arddangosfa agored yn yr oriel sydd ty fewn yr amgueddfa. Mi o’ ‘na ddau wobr. Ar y bys mi o’ nhw'n galw fi i ddeud bod fi ‘di enill y gwobr 'Dewis y Pobl’!!! Dwi'n mynd i'r oriel dydd Llun i dderbyn £100 😊 Mor falch bod pobl wedi pwydleisio i'r 'Cysglydion’.

************

Well everyone, this week’s been busy. I stayed in a friend’s house in Cardiff and called at Abergavenny and Crickhowell in south Wales on the way. I was there to deliver a painting to Crick Gallery (a painting of an owl that’s part of the myth of Blodeuwedd in the Mabinogi).

In the middle of traveling on the bus from Abergavenny to Crickhowell, I had a call from Gwynedd Museum. A little while ago i entered my paintings in an open exhibition in the gallery that’s inside the museum. There were two prizes. On the bus they were calling me to say that I had won the 'People’s Choice’ prize!!! I’m going to the gallery on Monday to receive £100. 😊 So glad that people voted for 'The Snoozles’.

*************************
Notes

O’ ni - a commonly used contraction of 'mi oeddwn i’

Es i - contraction of 'Mi wnes i’

Danfon - 'anfon’ translates directly to 'to deliver’ or 'to send’, but 'danfon’ is used to express a slightly different meaning. 'Danfon’ means that a person or object is escorted or delivered to its destination by a person, in this case myself.

So, I would 'anfon’ a letter if it meant going to the post box, but I would 'danfon’ a letter if it meant taking it to it’s destination myself.

When I was a teenager, my parents would 'danfon’ me to my piano lessons. Another way of saying that would be 'mynd a hi i gwersi piano’ - makes no sense if you directly translate it into English but it would basically mean 'take her to her piano lessons’. 'Danfon’ and 'mynd a (insert object/person) are used almost as often as each other, with 'danfon’ being slightly preferred in certain situations that involve directly transporting or escorting another person to their destination.

Mabinogi / Mabinogion - Welsh myths. Look them up!

Reid - this is commonly used in Gwynedd instead of 'rhoi’ ( to give). It’s just a feature of the dialect in the north-west.

Cysglydion - A word I made up. I needed a Welsh equivalent of 'Snoozles’. Cysglydion seemed perfect because the suffix suggests a plural animate noun (more than one thing that’s alive in grammar terms), pasted onto the adjective 'cysglyd’ - (sleepy)!

Gwobr - prize

flickr

SALELLES-PINTURA-PAISATGES-SANT SALVADOR DE GUARDIOLA-MUNICIPIS-POBLES-BAGES-BARCELONA-CATALUNYA-NATURA-ART-QUADRES-PINTOR-ERNEST DESCALS por Ernest Descals
Por Flickr:
SALELLES-PINTURA-PAISATGES-SANT SALVADOR DE GUARDIOLA-MUNICIPIS-POBLES-BAGES-BARCELONA-CATALUNYA-NATURA-ART-QUADRES-PINTOR-ERNEST DESCALS- En un maravilloso entorno de naturaleza, se encuentra el pequeño municipio de SALELLES, perteneciente al pueblo de SANT SALVADOR DE GUARDIOLA en la Comarca del Bages, Barcelona, Catalunya. Lugares rebosantes de Paisajes naturales entre los que destacan las casas y la iglesia acompañados por los árboles y los campos de hierba, en Primavera son frecuentes las lluvias y mientras estoy pintando, observo que las nubes se van concentrando, son las señales de lluvia inminente que me ayudan a formar la Pintura más completa posible. Las circunstancias ambientales proporcionan las buscadas sensaciones de realidad. Pintura del artista Pintor ERNEST DESCALS con pinturas al oleo sobre lienzo de 65 x 81 centímetros.

6

Els carrers de Cabrera de Mar s’omplen de cabrerencs i cabrerenques vestits de romà. És l’ocasió de gaudir de la cuina ibero-romana, de passejar per les parades d’artesania i veure els artesans treballar o de contemplar un espectacle de lluita de gladiadors. A més de meravellar-se davant els productes de l’horta i les flors que es cultiven al nostre poble.

10

10 RACONS DE CATALUNYA PER A VISITAR AQUEST CAP DE SETMANA

1 MONTSERRAT

El perfil inconfusible de la muntanya de Montserrat es veu a quilòmetres de distància. Els pics rocosos que li donen el seu aspecte de serra són un focus d'atracció permanent per a senderistes i escaladors mentre que l'abadia benedictina que acull la Moreneta porta segles sent lloc de peregrinació. Sens dubte es tracta d'un paisatge espectacular.

2 AIGÜESTORTES I SANT MAURICI, LLEIDA

L'únic Parc Nacional a Catalunya ubicat a la part central dels Pirineus, un racó meravellós. El seu paisatge és d'alta muntanya conté valls amb prats verdíssims, llacs d'origen glacial, massissos de roca ‘màgics’ com Els Encantats i boscos protegits en els quals la flora i la fauna viuen en un estat salvatge.

3 SIURANA

El poble de Siurana és una veritable preciositat. Assentat sobre un enorme penyal de roca calcària ens permet gaudir d'unes increïbles vistes panoràmiques de la vall del riu Siurana i del seu embassament de la comarca del Priorat. Es tracta d'un paradís d'escaladors i senderistes, i també el poblet compta amb un petit conjunt monumental format per una església romànica i restes del castell àrab del que va ser l'últim regne de taifes en ser reconquistado a Catalunya.

4 BANYOLES

A més de ser el llac més gran de Catalunya, el llac de Banyoles és la llar d'un ecosistema fascinant. Es va formar fa 250.000 anys i forma part de l'imaginari col·lectiu català de moltes maneres. Un lloc espectacular per gaudir d'un passeig en barca o practicar esports com el caiac.

5 BESALÚ, GIRONA

Tot just creuar el monumental pont de pedra que condueix fins al nucli històric de Besalú, estarem viatjant a l'Edat Mitjana. Passejar pels seus carrers de pedra i per llocs com l'església del monestir de Sant Pere i Sant Julià, els banys jueus, la romànica casa Cornellà o la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial, és viure la història local.

6 FAGEDA D’EN JORDÀ

Situat a la comarca de la Garrotxa sobre una colada de lava procedent del proper volcà del Croscat, aquesta fageda amb aspecte de conte de fades és un dels racons amb més encant de Catalunya.

7 DELTA DE L’EBRE

Amb una superfície de 320 quilòmetres quadrats, la major zona humida de Catalunya destaca per una riquesa natural fabulosa, a més de per uns paisatges i platges de postal. Sens dubte és un racó preciós i increïblement especial.

8 CADAQUÉS, GIRONA

Aquest poble va estar pràcticament aïllat fins al segle XIX. Els seus carrers pintorescos i les seves cases emblanquinades, l'orgull amb què viu davant del mar o les barquetes a la platja segurament van fer que genis com Marcel Duchamp, Picasso, Miró i Dalí passessin llargues temporades en aquest meravellós poble de pescadors. A més de perdre els seus carrers laberíntics que sempre acaben desembocant al mar, també val la pena visitar la Casa Museu Salvador Dalí a la badia de Portlligat o fer senderisme al Parc Natural del Cap de Creus.

2

Welsh: the onlyCeltic language not classified as “endangered” by UNESCO

Thought to have originated sometime between 400 and 700 AD, Welsh is one of six surviving Celtic languages: the others being Breton, Irish, Gaelic, Cornish and Manx. Cymraeg (“Welsh” in Welsh) is derived from the Brittonic word Combrogi, meaning fellow countryman.

The Latin alphabet was adapted for the writing of Welsh early in the ninth century and by 1660, 108 books had been published in Welsh. By the second half of the 18th century Wales was one of the few European countries to have a literate majority, thanks in part to Griffith Jones, who in 1734, motivated by a desire to ‘save people’s souls’, set about organizing a system to teach children and adults basic reading skills in their mother tongue in as little as three months, before moving on to the next location.

The mid-19th century was a turbulent period in Welsh history and some attributed the resulting riots and poor provision of education in Wales to the continued existence of the Welsh language. Welsh school children were discouraged from speaking Welsh through the Welsh Not: A plaque which was given to any offending child, to be handed on to whoever next spoke the language. At the end of lessons, the child left with the Welsh Not would be punished.

By the early 20th century Welsh was still the everyday language used in Wales, but the success of the coal mining industry attracted workers from further afield and by 1911 Welsh was a minority language, spoken by just 43.5% of the population for the first time for around 2,000 years.

This led in 1925 to the founding of Plaid Cymru, a socialist leaning party seeking self-government and the preservation of the language and culture of Wales. The recent growth of bilingualism in Wales is due largely to their non-violent direct action throughout the 1960s, 70s and 80s which led to the imprisonment of hundreds of its members.

According to the latest 2011 Census, 19% of people in Wales can speak Welsh. There are currently over 490 primary and secondary schools which teach entirely or mainly through the medium of Welsh. Some courses at Welsh universities and colleges are available in Welsh and there are numerous Welsh courses for adults.

 

Cymraeg: yr unig iaith Geltaidd Nid dosbarthu fel “mewn perygl” gan UNESCO

Cymraeg yw un o’r chwech iaith Geltaidd sydd wedi goroesi ers iddi gael ei tharddu rhywbryd rhwng 400 a100 OC: Llydaweg, Gwyddeleg, Gaeleg, Cernyweg a Manaweg yw’r lleill. Mae’r gair ‘Cymraeg’ ei hun yn dod o'r gair Brythoneg ‘Combrogi’, sy'n golygu gydwladwr.

Erbyn ail hanner yr 18fed ganrif Cymru oedd un o'r ychydig wledydd Ewropeaidd lle bu fwyafrif y boblogaeth yn llythrennog, diolch yn rhannol i Griffith Jones. Yn 1734 drefnodd e system i ddysgu plant a oedolion sgiliau darllen sylfaenol yn eu mamiaith, er mwyn ‘achub eneidiau pobl’ mae'n debyg. Byddai'n cyflawni hyn mewn cyn lleied â thri mis, cyn symud ymlaen i'r lleoliad nesaf.

Roedd canol y 19eg ganrif yn gyfnod cythryblus yn hanes Cymru ac roedd rhai yn beio’r terfysg, a’r ddarpariaeth wael o addysg yng Nghymru ar fodolaeth barhaus yr iaith Gymraeg. Caiff blant ysgolion Cymru eu hannog i beidio â siarad Cymraeg gyda’r Welsh Not, sef plac a roddwyd i unrhyw blentyn defnyddiod yr iaith yn y dosbarth, trosglwyddwyd i bwy bynnag gwnaeth siarad yr iaith tro nesa. Roedd yna gosb wedyn i'r blentyn hynnu a ddelir y Welsh Not ar diwedd y dydd.

Erbyn dechrau'r 20fed ganrif Cymraeg oedd y prif iaith a ddefnyddir yng Nghymru. Gyda llwyddiant y diwydiant cloddio glo yn denu gweithwyr o bell, erbyn 1911 Cymraeg oedd yr iaith leiafrifol, siaredir gan dim ond 43.5% o'r boblogaeth am y tro cyntaf ers tua 2,000 mlynedd.

Arweiniodd hyn yn 1925 i sefydliad Plaid Cymru, plaid sosialaidd sy'n ceisio tuag at hunan-lywodraeth a gwarchod iaith a diwylliant Cymru. Mae’r twf diweddar o ddwyieithrwydd yng Nghymru yn bennaf oherwydd eu gweithredu uniongyrchol di-drais drwy gydol y 1960au, 70au ac 80au. Caracharwyd cannoedd ei aelodau yn y cyfnod.

Yn ôl y Cyfrifiad diweddaraf 2011, gall 19% o bobl Cymru yn siarad Cymraeg. Ar hyn o bryd mae yna dros 490 o ysgolion cynradd ac uwchradd yn addysgu yn gyfan gwbl neu'n bennaf trwy gyfrwng y Gymraeg. Mae rhai cyrsiau mewn prifysgolion a cholegau Cymru ar gael yn Gymraeg ac mae cyrsiau niferus Cymraeg i oedolion.