mullats

Si, si ho veus bé, són peus mullats.
Peus dels castellonencs TanStuPids
Mullats per la situació en què vivim tots.
I és que la seva cançó Plou ens està deixant mullats a tots.
____________________
(sorry si el trans está algo diferente)
si, si lo ves bien, son pies mojados. Pies de los castellonenses TanStuPids
Mojados por la situación en la que vivimos todos.
Y es que su canción Llueve nos está dejando mojados a todos

DIA 90 (26 DE JULIOL DE 2015) MARIONA

DIARI DE LA MARIONA (DIA 17):
La mala notícia que us deia ahir s’ha confirmat. En Mark i la Natica es varen casar abans d’ahir, els va casar el capità del vaixell. I jo a NY sense poder fer-hi res. Sense poder obrir-li els ulls a aquest imbècil, sense poder fotre-li un parell de bufetades perquè reaccioni, sense poder evitar que es comporti com una criatura consentida…

Estic molt enfadada, emprenyada, enrabiada, furiosa,… Gelosa, molt gelosa! :-(
He de fer alguna cosa i l’he de fer ràpid,… Aquest tipus de casaments si no es legalitzen en terra ferma són paper mullat. Abans no arribin a Barcelona això estarà resolt. Us ho prometo!

O per les bones o per les males. Ja n’he tingut prou de la russa!

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

Josep Mir i Ardvol

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La urgència que es desprèn de la ‘Laudato si’ obliga a tots a plantejar-se com passar del que prescriu a la pràctica transformadora, a l'acció. I amb aquesta necessitat plou sobre mullat, perquè la feblesa més gran de la doctrina social de l'Església radica en el gran buit que existeix pel que fa al marc de coneixements i pràctiques que fan possible la seva aplicació. Ho he apuntat en altres ocasions. La DSE no és un programa, però ha de poder aplicar-se mitjançant una pluralitat de camins. Si queda penjada en un núvol i ens conformem amb això, l'estem convertint en alguna cosa inútil perquè precisament la DSE tracta sobre en quin sentit ha de transformar-se la realitat humana perquè serveixi millor als designis de Déu.

Aquesta feblesa dels conceptes aplicables es manifesta fins i tot quan es descendeix a àmbits concrets. Un exemple d'això és la intervenció (enllaç el *tenim *penjat *com document) de Francesc davant la segona Trobada de Moviments Populars. Es tracta d'un discurs “fort”, exigent, amb un diagnòstic i la caracterització de tres grans línies o finalitats: l'economia al servei dels pobles, unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, i la defensa de la mare terra. Hi ha, tanmateix, una urgent crida a l'acció de tots per modesta que sigui la situació de cadascun. És un text de lectura i meditació necessària, però la qüestió és com es tradueix en la pràctica?

El papa es refereix a un concepte, que crec que ha passat desapercebut, l'economia popular. No es tracta d'un genèric indeterminat, sinó que en el context llatinoamericà posseeix una traducció concreta de gran interès que dóna  lloc a aplicacions i desenvolupaments, però que han d'explorar-se en contextos diferents dels propis d'Amèrica Llatina.
Així, l'economia popular persegueix la cerca del Bon Viure (que té una gran equivalència amb la vida bona aristotèlic-tomista) i el benestar comú. I per a això actua sota criteris tals com:

  • La prelació del treball sobre el capital i dels interessos col•lectius sobre els individuals
  • El comerç just i el comerç ètic i responsable
  • L'equitat de gènere
  • El respecte a la identitat cultural
  • L'autogestió
  • La responsabilitat social i ambiental
  • La solidaritat i rendició de comptes
  • La distribució equitativa i solidària dels excedents


Però, fins i tot considerant aquestes concrecions i altres més que comporten el concepte, s'està lluny de disposar d'un articulat adequat al marc macro i microeconòmic -com sí que ho va aconseguir l'economia social de mercat- i les seves realitzacions són febles. I si això succeeix amb una concepció que fins i tot encunya lleis pròpies, com a l'Equador, no diguem la dificultat que comporta la “Laudato si” en la seva triple articulació, mediambiental, socioeconòmica i ètica. Però és urgent aconseguir-ho, perquè no es tracta d'abstraccions ni de problemes llunyans, sinó de revertir unes condicions que fins i tot maten i cada dia més. Ara mateix, el Senat francès està debatent un informe per debatre mesures que abordin millorar la contaminació ambiental que, segons aquestes dades oficials, mata a 42.000 persones a l'any en aquell país.

Una tasca fonamental d'aquest principi de segle, on mor el vell, i encara no il•lumina el nou, és la del desenvolupament i aplicacions de la ‘Laudato si’ de la Doctrina Social de l’Església



Powered By WizardRSS.com | Full Text RSS Feed
La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

Josep Miró i Ardèvol

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La urgència que es desprèn de la ‘Laudato si’ obliga a tots a plantejar-se com passar del que prescriu a la pràctica transformadora, a l'acció. I amb aquesta necessitat plou sobre mullat, perquè la feblesa més gran de la doctrina social de l'Església radica en el gran buit que existeix pel que fa al marc de coneixements i pràctiques que fan possible la seva aplicació. Ho he apuntat en altres ocasions. La DSE no és un programa, però ha de poder aplicar-se mitjançant una pluralitat de camins. Si queda penjada en un núvol i ens conformem amb això, l'estem convertint en alguna cosa inútil perquè precisament la DSE tracta sobre en quin sentit ha de transformar-se la realitat humana perquè serveixi millor als designis de Déu.

Aquesta feblesa dels conceptes aplicables es manifesta fins i tot quan es descendeix a àmbits concrets. Un exemple d'això és la intervenció (enllaç el *tenim *penjat *com document) de Francesc davant la segona Trobada de Moviments Populars. Es tracta d'un discurs “fort”, exigent, amb un diagnòstic i la caracterització de tres grans línies o finalitats: l'economia al servei dels pobles, unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, i la defensa de la mare terra. Hi ha, tanmateix, una urgent crida a l'acció de tots per modesta que sigui la situació de cadascun. És un text de lectura i meditació necessària, però la qüestió és com es tradueix en la pràctica?

El papa es refereix a un concepte, que crec que ha passat desapercebut, l'economia popular. No es tracta d'un genèric indeterminat, sinó que en el context llatinoamericà posseeix una traducció concreta de gran interès que dóna  lloc a aplicacions i desenvolupaments, però que han d'explorar-se en contextos diferents dels propis d'Amèrica Llatina.
Així, l'economia popular persegueix la cerca del Bon Viure (que té una gran equivalència amb la vida bona aristotèlic-tomista) i el benestar comú. I per a això actua sota criteris tals com:

  • La prelació del treball sobre el capital i dels interessos col•lectius sobre els individuals
  • El comerç just i el comerç ètic i responsable
  • L'equitat de gènere
  • El respecte a la identitat cultural
  • L'autogestió
  • La responsabilitat social i ambiental
  • La solidaritat i rendició de comptes
  • La distribució equitativa i solidària dels excedents


Però, fins i tot considerant aquestes concrecions i altres més que comporten el concepte, s'està lluny de disposar d'un articulat adequat al marc macro i microeconòmic -com sí que ho va aconseguir l'economia social de mercat- i les seves realitzacions són febles. I si això succeeix amb una concepció que fins i tot encunya lleis pròpies, com a l'Equador, no diguem la dificultat que comporta la “Laudato si” en la seva triple articulació, mediambiental, socioeconòmica i ètica. Però és urgent aconseguir-ho, perquè no es tracta d'abstraccions ni de problemes llunyans, sinó de revertir unes condicions que fins i tot maten i cada dia més. Ara mateix, el Senat francès està debatent un informe per debatre mesures que abordin millorar la contaminació ambiental que, segons aquestes dades oficials, mata a 42.000 persones a l'any en aquell país.

Una tasca fonamental d'aquest principi de segle, on mor el vell, i encara no il•lumina el nou, és la del desenvolupament i aplicacions de la ‘Laudato si’ de la Doctrina Social de l’Església

This entry passed through the Full-Text RSS service - if this is your content and you’re reading it on someone else’s site, please read the FAQ at fivefilters.org/content-only/faq.php#publishers.

4

Personalitats del món polític, social i cultural s'han mullat per l’esclerosi múltiple a DiR Diagonal.

La piscina de DiR Diagonal ha acollit l’acte central del Mulla’t amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas; el conseller de Salut, Boi Ruiz; la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona; Gemma Tarafa, el director general i fundador de DiR, Ramon Canela, la presidenta de la FEM,Rosa Maria Estrany, entre altres cares conegudes com el regidor d’ERC i actor Juanjo Puigcorbé, l'actor Joan Pera.

  • Els candidats a la presidència del Barça, Agustí Benedito i Toni Freixa també s'han mullat per la causa solidària.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha presidit avui a DiR Diagonal l'acte central de la 22ena edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, un acte que s’ha convertit ja en el segon esdeveniment solidari més multitudinari de tota Catalunya. Organitzada per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), la campanya té com a finalitat donar a conèixer a la població aquesta malaltia neurodegenerativa, que actualment afecta més de 7.000 persones a Catalunya. La Fundació DiR hi col.labora organitzant l’acte central i fent un un donatiu de 3.000€ per a la Fundació Esclerosi Múltiple que ha entregat el director general i fundador de DiR, Ramon Canela, a la presidenta de la FEM, Rosa Maria Estrany.

L’acte central del Mulla’t ha reunit a la piscina del DiR Diagonal de Barcelona a nombroses diverses personalitats del món polític, social, cultural i de l'esport que han nedat uns metres per tal de posar el seu granet de sorra en la lluita contra aquesta malaltia. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el conseller de Salut, Boi Ruiz, la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, el director general i fundador de DiR, Ramon Canela; el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, l’actriu Lloll Bertran, l'actor Joan Pera; els periodistes Xavier Bonastre i Cristina Cubero o l'ex campió olímpic de waterpolo, Jordi Sans han donat suport a l'acte central.

També s'hi han sumat els candidats a la presidència del FC Barcelona, Agustí Benedito i Toni Freixa que han fet un parèntesi en la campanya electoral per a donar suport als malalts d'esclerosi múltiple. El món de l'esport ha estat representat també pel president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran.

www.dir.cat

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La urgència que es desprèn de la ‘Laudato si’ obliga a tots a plantejar-se com passar del que prescriu a la pràctica transformadora, a l'acció. I amb aquesta necessitat plou sobre mullat, perquè la feblesa més gran de la doctrina social de l'Església radica en el gran buit que existeix pel que fa al marc de coneixements i pràctiques que fan possible la seva aplicació. Ho he apuntat en altres ocasions. La DSE no és un programa, però ha de poder aplicar-se mitjançant una pluralitat de camins. Si queda penjada en un núvol i ens conformem amb això, l'estem convertint en alguna cosa inútil perquè precisament la DSE tracta sobre en quin sentit ha de transformar-se la realitat humana perquè serveixi millor als designis de Déu.

Aquesta feblesa dels conceptes aplicables es manifesta fins i tot quan es descendeix a àmbits concrets. Un exemple d'això és la intervenció (enllaç el *tenim *penjat *com document) de Francesc davant la segona Trobada de Moviments Populars. Es tracta d'un discurs “fort”, exigent, amb un diagnòstic i la caracterització de tres grans línies o finalitats: l'economia al servei dels pobles, unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, i la defensa de la mare terra. Hi ha, tanmateix, una urgent crida a l'acció de tots per modesta que sigui la situació de cadascun. És un text de lectura i meditació necessària, però la qüestió és com es tradueix en la pràctica?

El papa es refereix a un concepte, que crec que ha passat desapercebut, l'economia popular. No es tracta d'un genèric indeterminat, sinó que en el context llatinoamericà posseeix una traducció concreta de gran interès que dóna  lloc a aplicacions i desenvolupaments, però que han d'explorar-se en contextos diferents dels propis d'Amèrica Llatina.
Així, l'economia popular persegueix la cerca del Bon Viure (que té una gran equivalència amb la vida bona aristotèlic-tomista) i el benestar comú. I per a això actua sota criteris tals com:

  • La prelació del treball sobre el capital i dels interessos col•lectius sobre els individuals
  • El comerç just i el comerç ètic i responsable
  • L'equitat de gènere
  • El respecte a la identitat cultural
  • L'autogestió
  • La responsabilitat social i ambiental
  • La solidaritat i rendició de comptes
  • La distribució equitativa i solidària dels excedents


Però, fins i tot considerant aquestes concrecions i altres més que comporten el concepte, s'està lluny de disposar d'un articulat adequat al marc macro i microeconòmic -com sí que ho va aconseguir l'economia social de mercat- i les seves realitzacions són febles. I si això succeeix amb una concepció que fins i tot encunya lleis pròpies, com a l'Equador, no diguem la dificultat que comporta la “Laudato si” en la seva triple articulació, mediambiental, socioeconòmica i ètica. Però és urgent aconseguir-ho, perquè no es tracta d'abstraccions ni de problemes llunyans, sinó de revertir unes condicions que fins i tot maten i cada dia més. Ara mateix, el Senat francès està debatent un informe per debatre mesures que abordin millorar la contaminació ambiental que, segons aquestes dades oficials, mata a 42.000 persones a l'any en aquell país.

Una tasca fonamental d'aquest principi de segle, on mor el vell, i encara no il•lumina el nou, és la del desenvolupament i aplicacions de la ‘Laudato si’ de la Doctrina Social de l’Església



Powered By WizardRSS.com | Full Text RSS Feed
La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La urgència que es desprèn de la ‘Laudato si’ obliga a tots a plantejar-se com passar del que prescriu a la pràctica transformadora, a l'acció. I amb aquesta necessitat plou sobre mullat, perquè la feblesa més gran de la doctrina social de l'Església radica en el gran buit que existeix pel que fa al marc de coneixements i pràctiques que fan possible la seva aplicació. Ho he apuntat en altres ocasions. La DSE no és un programa, però ha de poder aplicar-se mitjançant una pluralitat de camins. Si queda penjada en un núvol i ens conformem amb això, l'estem convertint en alguna cosa inútil perquè precisament la DSE tracta sobre en quin sentit ha de transformar-se la realitat humana perquè serveixi millor als designis de Déu.

Aquesta feblesa dels conceptes aplicables es manifesta fins i tot quan es descendeix a àmbits concrets. Un exemple d'això és la intervenció (enllaç el *tenim *penjat *com document) de Francesc davant la segona Trobada de Moviments Populars. Es tracta d'un discurs “fort”, exigent, amb un diagnòstic i la caracterització de tres grans línies o finalitats: l'economia al servei dels pobles, unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, i la defensa de la mare terra. Hi ha, tanmateix, una urgent crida a l'acció de tots per modesta que sigui la situació de cadascun. És un text de lectura i meditació necessària, però la qüestió és com es tradueix en la pràctica?

El papa es refereix a un concepte, que crec que ha passat desapercebut, l'economia popular. No es tracta d'un genèric indeterminat, sinó que en el context llatinoamericà posseeix una traducció concreta de gran interès que dóna  lloc a aplicacions i desenvolupaments, però que han d'explorar-se en contextos diferents dels propis d'Amèrica Llatina.
Així, l'economia popular persegueix la cerca del Bon Viure (que té una gran equivalència amb la vida bona aristotèlic-tomista) i el benestar comú. I per a això actua sota criteris tals com:

  • La prelació del treball sobre el capital i dels interessos col•lectius sobre els individuals
  • El comerç just i el comerç ètic i responsable
  • L'equitat de gènere
  • El respecte a la identitat cultural
  • L'autogestió
  • La responsabilitat social i ambiental
  • La solidaritat i rendició de comptes
  • La distribució equitativa i solidària dels excedents


Però, fins i tot considerant aquestes concrecions i altres més que comporten el concepte, s'està lluny de disposar d'un articulat adequat al marc macro i microeconòmic -com sí que ho va aconseguir l'economia social de mercat- i les seves realitzacions són febles. I si això succeeix amb una concepció que fins i tot encunya lleis pròpies, com a l'Equador, no diguem la dificultat que comporta la “Laudato si” en la seva triple articulació, mediambiental, socioeconòmica i ètica. Però és urgent aconseguir-ho, perquè no es tracta d'abstraccions ni de problemes llunyans, sinó de revertir unes condicions que fins i tot maten i cada dia més. Ara mateix, el Senat francès està debatent un informe per debatre mesures que abordin millorar la contaminació ambiental que, segons aquestes dades oficials, mata a 42.000 persones a l'any en aquell país.

Una tasca fonamental d'aquest principi de segle, on mor el vell, i encara no il•lumina el nou, és la del desenvolupament i aplicacions de la ‘Laudato si’ de la Doctrina Social de l’Església

This entry passed through the Full-Text RSS service - if this is your content and you’re reading it on someone else’s site, please read the FAQ at fivefilters.org/content-only/faq.php#publishers.