lluny

M’agrades

M’agrada molt que mirem el cel cada nit a veure com està, que cuidem les plantes, que prenguem el sol al balcó, que ens intentem connectar amb la natura, amb el que passa allà a fora.

M’agrada que ens respectem molt els ritmes naturals, que ens deixem escoltar i sentir molt. Que fem el que sentim, i no el que ens imposen. Que ens donem espai.

M’agada que no tinguem televisió i que la nostra font de connexió amb la realitat sigui a través de La Competència.

M’agrada que em diguis que som molt “tumblr”, que ho siguem. I que, quan et vaig dir que preferia no donar-te el meu tumblr, lluny d’enfadar-te, ho veiéssis lògic. 

M’agrada molt que ens passin les hores i els minuts volant, que hagi perdut el compte de que vegades que intento dir-te bona nit i anar-me’n a dormir de veritat sense aconseguir-ho. 

M’agrada molt que les dues estiguem redescobrint l’amor. Perquè nosaltres sempre hem (haviem?) estat dones fortes i independents i això del pda mai havia anat amb nosaltres. Agaporni, jo? Au, va, no em facis riure. (Spoiler: ens hem menjat les nostres paraules amb patates.)

M’agrada molt que cada dia continui agraïnt el fet d’haver-nos conegut, de que hagis aparegut a la meva vida de forma tan senzilla, tan bonica, tan natural. I amb aquesta intensitat, amb aquesta suavitat.

M’agrada molt que m’hagis trencat tots els esquemes: doncs sí, resulta que hi ha algú més en aquest planeta que ve de la mateixa galàxia que jo, que parlem el mateix idioma, que hi ha algú amb qui realment ens entenem.

M’agrada que encaixem tant, tant i tant que sembli mentida. Que fem molt d’oi, com dieu els mallorquins. I amb raó.

M’agrada molt molt i molt que tot flueixi tant, sense forçar-ho, sense estratègies ni tàctiques. Que rodi molt, que rodi bé. Que estiguem en el mateix punt, que anem avançant les dues al mateix ritme, de forma natural. Que ens comuniquem i respectem tant.

Sóc tant afortunada que no sé com podré tornar tot això algun dia, la veritat.

Melbourne 1.0

Ni descansar ni res, tan bon punt va marxar la mare, vam fer les maletes i la Uxia i jo vam anar cap a Melbourne.

Vam arribar a l’aeroport d’Avalon, més barat, petit i més lluny que el normal. Així doncs, vam agafar un bus amb una companyia amb un nom molt encertat.

El bus ens va deixar a la principal estació d’autobusos, que va resultar estar molt a prop del nostre alberg. Toma.

Vam reservar dos llits en una habitació de 6, tot noies, molt simpàtiques i sorolloses, però tot bé. L’alberg tenia molts serveis guais i, sobre tot, esmorzar gratis.

Vam començar el dia caminant cap a la part sud del centre de la ciutat. De camí ens van regalar un maxi cafè ple de sucre que ens va venir molt bé pel cansament i la calor.

Vam creuar el pont, i passejar per Alexandra Gardens, Queen Victoria Gardens, i Kings Domain, on vam anar a parar al Shrine of Rememberance, una mena de monument als morts de la guerra. Estan molt molt orgullosos aquí de la seva violència.

Anyway, el lloc preciós.

I les vistes també precioses, la veritat!

Després d’això vam dinar per St Kilda Road, i vam anar a la National Gallery of Victoria, on tenien moltes varietats d’art.

Això dels miralls em va molar tope, la veritat.

També tenien algun quadre de la meva adorada Louise Hearman, que sempre està bé.

Més tard vam passejar pel costat del riu, al southbank, fins a la Eureka tower que, a 297m, té la plataforma d’observació (observation deck, no sé com traduir-ho) més alta de l’hemisferi sud.

Pretty high indeed.

Després vam tornar cap a casa, fent volta pel centre de la ciutat, i al vespre vam anar a veure la posta de sol al port. Preciosa.

Apa, aviat més :)