llumets

Vint-i-nou

Ferro forjat i pa amb figues. 

Tot es ple de llumetes que passegen pel cel, com si les estrelles haguessin caigut uns quants metres i les poguéssim posar dins de pots de conserva. Potser sempre han estat aquí, envoltant-nos i fent pessigolles sota el jersei. Casualment esperant distancies, casualment tornant a la platja.
Les panses s’encongeixen sobre el taulell, asseguda amb els ulls clucs espero l’hora d’aplaudir: mouen les parets i et deixen una cadira. Ara que seus, no cal que aprenguis suec. Hi ha instruccions per formar-te l’ofici de la ceràmica, ulleres grosses, lletra petita. També pots bufar vidre, i encapsular-hi així les guspires y els sospirs que suren els dies que no surt el sol.