Presumptions, Chapter 10: "Miles"
An Archive of Our Own, a project of the Organization for Transformative Works
By Organization for Transformative Works

A Marvel fanfiction set in the Motion Practice universe
Chapter 10:  "Miles“
Tony Stark/Bruce Banner, Miles Morales, Tess Hansen, James Rhodes, Amy Jimenez, P.J. Barton, Teddy Altman Clint Barton
Rated M for language and adult content; 6,954 words

In this chapter, an incident at school helps refocus Tony’s attention to his family. Well, mostly. Hopefully? Tony’s trying, desperately, to be the best husband and father to everyone he loves. His success rate’s a little different story. 

This chapter contains a brief and nonspecific reference to teenage drug use.

Also, uh, at least the next chapter’s only three weeks away?

The Sandra Bland jury is 80% white.

I live in NYC, a liberal, progressive city familiar with very public police overreach and discrimination.  We seem to regularly pay million dollar settlements to the families of victims murdered by cops (that never go to jail).  If I find eight random white people on the street and ask them about Sandra Bland, at least two of them will say “Well, she should have just put out her cigarette…” or “She disrespected the officer…” or “She had a history of mental illness…” and that’s here, in NYC.

Eight white people in the South?  In Texas? 

The good people of Waller County might as well get their checkbooks ready.  There will be no indictments here, but of course, taxpayers will be forking over a multi-million dollar settlement in a civil suit against the police.

Keep reading

Under ancient Jewish law, suspects found unanimously guilty by all judges were set free. Legislators of the time believed that unanimous agreement was a sign of errors in the judicial process, reasoning that if something seems too good to be true, a mistake was probably made. Source


The petition to have Judge Aaron Persky removed from his Judicial position thanks to the lenient sentence against Brock Turner for his horrendous crime has reached over half a million signatures, and we’ve moved onto the next step.

The California Assembly still haven’t given any answers despite the huge publicity and disgust this story has received, so an extra step needs to be taken.


Signing the petition in the link above, means President Obama has to publicly address the matter, but we need to get 100,000 signatures within the next 30 days.

It only takes a minute, and hopefully if things work out, something can be done about this injustice.

Thanks guys, stay wonderful.

Blacks more likely to be excused from jury duty.

Here’s something you probably knew instinctively but hadn’t really thought about: Black potential jurors are much more likely to be rejected from serving.  A study was done in Caddo Parish (home to Shreveport, Louisiana) and here are some of the findings to be released today:

  • Peremptory challenges to strike Blacks from the jury are 3 times more likely than against whites
  • Typical 12-member jury has less than 4 Black jurors
  • In 93% of trials, prosecutors struck more Blacks from juries than whites

Smaller studies see the same trend all across Louisiana as well as Alabama and North Carolina (and most certainly any other state where researchers deign to set up shop).

In a country where racial bias has been proved over and over again, how can we expect to receive a fair trial when the “jury of our peers” looks nothing like us?  Everything I’m about to say after this is a long-winded plea for you not to look at your jury summons as an inconvenience and not to immediately think of ways to get out of serving.  Look at it as an opportunity to balance the scales that are so clearly stacked against our skinfolk at every level of the justice system.

If you’re still confused about why this is an issue, think of the phrase “all-white jury” and ask yourself why that even exists when clearly there has never been an “all-Black jury.”

Keep reading

I wonder how many people don’t know that long before he was appointed to the Supreme Court, Chief Justice John Roberts was a critic of the Voting Rights Act for 30 years. When he was in his late 20s, Roberts was a foot soldier in Ronald Reagan’s crusade against the Voting Rights Act.

Having Roberts preside over any civil rights cases —like the Voting Rights Act and Affirmative Action— makes about as much sense as having Clarence Thomas being involved in cases with his former employer, Monsanto.


Moving on to crony capitalism and the  making of an oligarchy…the Roberts court has not only ruled decidedly against civil rights cases which are disproportionately detrimental to Black people, they have also reliably ruled in favor of big business more often than not.

Even the average politico can’t be expected to remember the make up of SCOTUS from one chief justice to the next, but I can’t help believing that if there’s any modicum of true justice in the world, the Roberts court and Roberts himself will ultimately be remembered by history as having been uniquely harmful to America and democracy writ large.

Read More

(photos via msnbc.com and theusconstitution.org)



1. using or showing judgment as to action or practical expediency; discreet, prudent, or politic.

2. having, exercising, or characterised by good or discriminating judgment; wise, sensible, or well-advised.

Etymology: from Latin jūdici(um), “judgment”; compare Italian giudizioso, French judicieux.

[Kei Acedera]

Presumpció "d'indecència"...


External image

Ja ha arribat. El moment que els “uns” i també els “altres” temíem, encara que per diferents motius, ja ha aplegat i si més no, donarà molt que parlar en els propers mesos. M'estic referint, com no podia ser d'altra forma a l'apertura, ara ja sí oficial, per part del jutge Flors del judici oral contra Francisco Camps per suborn passiu impropi dins del sumari de la trama Gürtel, cas conegut popularment com el dels “3 trages”.

Uns, el sèquit de votants, simpatitzants, militants o simplement gent que pulula en torn al PP per veure “què pesquen”, ho temien perquè per a ells des del començament de tota la causa el més important era la persona de Camps i que a tota costa no fos jutjat. Lo del suborn per a ells era secundari. El cas és que amb suborn impropi de per mig o no, el sectarisme (o seguidisme) polític més radical els convertia en una mena de hooligans irritats que culpaven per internet, a les poques hores de conéixer-se la notícia, a tot i tots del que ells anomenaven “una grandísima injusticia”. O bé PSOE per a tapar el cas Faisán, o bé rencors personals de jutge Flors, o bé instruccions donades per Rubalcaba des de Madrid per encausar (per suposat, sense motiu) Francisco Camps o fins i tot hi havia gent que parlava gens dissimuladament de campanya orquestrada per l'esquerra per fer fora Camps del poder ja que per les urnes no ho havien aconseguit. A twitter el hashtag #todosconcamps va ser trending topic durant vàries hores i la irritació dels improvisats defensors de Camps començava a inundar blogs i xarxes socials de tot tipus. Ningú no es plantejava, ni remotament, que Camps pugues ser culpable. Això quedava totalment descartat. Déu ens guarde…

Els altres, entre els quals m'adscric, també temíem l'arribada d'aquest dia encara que per motius ben diferents. El President de la Generalitat Valenciana, màxim representant del govern dels valencians i de la nostra màxima institució d'autogovern, institució història que malauradament han embrutat fins a extrems insospitats, seurà a la banqueta dels acusats en un cas de suborn. Jutgen vostés mateixos si és una minúcia d'acusació, com alguns interessadament des de la dreta volen fer veure, per a una persona que ostenta un càrrec d'eixa responsabilitat. I un no pot compartir que alguns hagen arribat fins i tot a festejar l'encausament de Camps perquè tot i ser comprensible (doncs hi ha gent que està ja molt farta d'aquest personatge dèspota, conservador fins a l'extrem i amb un talant democràtic com a mínim dubtós) denigra el nostre País, les nostres institucions i per extensió a les valencianes i als valencians com a poble. Doncs no, no crec que siga motiu de cap celebració perquè és el reflex del pou de corrupció, clientelisme, servilisme… en els quals està immers el partit que governa el País Valencià.

És açò el que ens mereixem els valencians? Quan encara ressona la notícia del boicot de la ultra-dreta blavera durant l'acte de presentació del llibre “Noves Glòries a Espanya” de Vicent Flor, ara tornem a ser notícia en tot l'Estat Espanyol i com sempre no per res bo. El proper judici contra Camps, primer president autonòmic que haurà de seure a la banqueta dels acusats i que com tot apunta ho farà sent encara el Molt Honorable President de la Generalitat (note’s la ironia), ha propiciat rius de tinta i continuarà fent-ho fins la tardor quan la vista oral tindrà lloc. I tant s'hi val que Camps isca absolt (com demanen a hores d'ara molts dels seus “fans”) o no perquè el mal, una vegada més, ja estarà fet. De fet ve estant-ho des de fa anys. En aquest país nostre la “vergonya torera” que solen mencionar per les Espanyes no sol abundar i menys encara entre la classe política. Per a ser sincer no esperava, ni molt menys (no sóc tan il·lús) que Camps en mostrara ni una miqueta, encara que sí que esperava que Rajoy, defensor a ultrança de les bones pràctiques dins del seu partit i ferme defensor d'exportar-les, per imperatiu legal, a la resta de partits per a què prenguen nota, s'aplicara la recepta que tant s'obstina en voler ensenyar als altres. Però o Camps està envoltat d'un aura divina i indestructible a prova de bombes dins el seu partit o és que la hipocresia del PP que no fa molt, justament amb Camps a la capdavantera (ves per on una altra ironia) presentava un codi de bones pràctiques i ètica política, és infinita. És a dir, t'exigisc el que jo no faig. Bona manera de predicar amb l'exemple. Després encara s'atreviran, com sovint fan, a donar lliçons de moral i ètica als demés.

Mentrestant encara ressonen al meu cap les paraules de Camps repetides arreu del nostre País defenent que “siempre me he pagado mis trajes” o les de Rajoy “¿alguien se cree que un presidente autonómico se venda por tres trajes?”. Lo curiós és que la instrucció del jutge Flors veu prou indicis com per a jutjar-lo al·legant que és més que probable que no haja sigut així. Aleshores senyor Camps, ja que la decència, o en el seu cas l'absència d'ella, no li permet dimitir per haver comés, presumptament, un delicte tipificat al codi penal, tampoc ho fa el fet d'haver mentit els ciutadans que vosté governa?

El més trist de tot açò és que al PP valencià s'amaguen darrere de la seua recentment assolida majoria absoluta per a absoldre moralment Camps de tota culpa, tot i que saben, o vull pensar que saben, les majories, per molt absolutes que siguen, no absolen ningú, només capaciten per a governar, això sí, preferiblement amb una mica de sentit del deure, de la lleialtat al teu poble, com deia abans, i de la decència política.

Aleshores, i per tot lo dit, en el cas de Camps i els seus comptes pendents amb la justícia, no serà uns servidor qui el condemne abans de temps perquè la presumpció d'innocència ha d'existir sempre. Però sentint-ho molt Senyor Camps, a vosté la única presumpció que li reconeixeré serà, independentment del que diguen els jutjats, la de “Indecència”. Eixa se l'ha guanyada per mèrits propis.


The Bridge, part 2

He that cannot forgive others breaks the bridge over which he must pass himself; for every man has need to be forgiven. 

- Thomas Fuller

Part 2! Featuring a cameo by none other than @boreoboros‘ Zeke! Used with permission, no hyena nurses were harmed during the production of this comic.

I must apologize for abusing the white outlines in this comic. I thought it looked neat when I used it in eye/tooth but here I just went bananas and used it waaaay too much. I still think it looks good when used more judiciously, a lesson for next time I guess.

There’s more coming, but I’ll be out of town this week so I can’t promise there’ll be an update this weekend. Though I hope I’ll manage to squeeze one out. 

Remember that if you have problems reading the teensy text, you can view the images in full size by (for example) right clicking > open image in new tab. 

When I told my dad I was pregnant the first time and that I wanted to have an abortion, he told me that it would never happen. He said that I needed to be punished. He told me I would have the baby and that he would beat me for the next 7 days. For 7 days, he beat me with his belt. After I moved out, he used to come by my house and yell at me ‘to get ready’ as he took out his belt so he could 'punish’ me more.