catalan poetry

Two Poems by Joan Margarit i Consarnau: Translated by us from the Catalan

The Murderer’s Impedimenta

Amidst the many disasters, piled up like bags,
Life has bestowed on me your love.
Who cares, night’s silence,
The black car with its headlights off,
And the sax, dimly heard in the radio.
The shot is what needs to be impeccable:
Dangerous and accurate. Like you in my life.


Matsui Fuyuko. Keeping up the pureness.


L'equip de l'assassí

Entre els desastres apilats com sacs,
la vida m'ha deixat el teu amor.
Tant se val el silenci de la nit,
el cotxe negre que ha apagat els fars
i el saxo que se sent, fluix, en la ràdio.
El que ha de ser impecable és el dispar:
perillós i certer. Com tu en la meva vida.


Matsui Fuyuko with her drawing of a ghost.


Father

He kept a seat for me by his side
On a train heading towards the horizon.
I recall him drawing closer to the end, defenseless.
Yet, clad in a suit and a tie,
It’d seem that he was still in charge.
He was very afraid. Utterly. And still,
He radiated a new sort of dignity,
Elegantly taking his last turn.
I can feel the danger brushing past the mirrors.
And on childhood’s sad rocky ground,
Lurking in hiding, the viper of his love.  


Matsui Fuyuko. Demanding Proof of Being Treated Kindly for as Long as Possible (from L’espoir exhibition).


El pare

Em guardava un lloc al seu costat
en un tren que es perdia a l'horitzó.
El recordo acostant-se, indefens, al final.
Però, amb trajo i corbata,
semblava encara que estigués manant.
Tenia molta por. Molta. I en canvi,
transmetia una nova dignitat
agafant, elegant, l'últim revolt.
Sento el perill passant vora els miralls.
I en el pedregal trist de la infantesa,
amagat, l'escurçó del seu amor.

Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fora casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
O aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
O no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
cases llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.
—  Joan Raspall
The Side Look of a Barcelonese #853 : Formentera Sunset © Pappapol :

The Side Look of a Barcelonese #853 : Formentera Sunset © Pappapol :

No tinc perquè dir-te que t'estimo

No tinc perquè dir-te que t'estimo,
encara que ho faci,
encara que els dimonis del meu cap
m'estrangulin a les nits,
forçant-me a que t'ho digui.
encara que tots els dies pensi en tu de les 11 a les 19 hores,
encara que besi altres llavis amb la imatge del teu cabell imprès al meu cervell.

és una força la que em tira enrere,
i fa que no pugui dir-t'ho,
que no pugui ser valenta,
i escric en català aquests versos perquè sé que no els entens,
i em forço a pensar que no ho fas,
i així poder seguir amagant-me,
rere ells, rere la literatura,
rere les paraules, el meu únic amagatall.

i t'espero,
t'espero totes les nits encara que sé que no vindràs,
perquè no t'ho he dit, perquè no t'he demanat que vinguis,
ni ho faré,
seguiré pensant en tu de les 11 a les 19 hores,
besant altres llavis amb la imatge del teu cabell imprès al meu cervell,
perquè tinc por,
perquè sóc una covarda,
i perquè no tinc perquè dir-te que t'estimo.