art-festival

LA IMATGE D’INCART
Cru obra seleccionada com a imatge per a la XI edició d’Incart. Exposada a la mostra col·lectiva realitzada al Casal de Cultura Can Gelabert, Binissalem.

CRU
El cos de la dona sempre ha suposat un recurs inesgotable per a vendre qualsevol cosa. Se l’ha utilitzat de totes les maneres possibles per a publicitar productes, idees, conceptes… relacionats o no amb el gènere femení. El cos, i no les dones, ha estat motiu de nombrosos debats i enfrontaments dins la història de la humanitat: cos reproductor, cos sexualitzat, cos decoratiu… Cos, al cap i a la fi, al servei de la nostra espècie i majoritàriament al gènere masculí.
La protagonista de la fotografia ens mostra una dona que ha assumit aquesta situació. Una dona conscient del poder de la seva sexualitat, que mostra el seu esquer entre desafiant i resignada, com una venedora que ha après quin és el seu producte estrella. La seva actitud, sigui o no del gust de l’espectador, ens parla d’apoderament o “empoderament” femení, un terme relativament recent que no seria necessari si tot funcionés igual per a les dones que per als homes. Aquest mot, desconegut per molta gent, fa referència a la voluntat d’assolir un control absolut sobre la pròpia vida i poder sobre el propi cos. Poder, implícit en els homes, que resulta encara xocant quan l’utilitzen les dones. Els convencionalismes socials castiguen contínuament les més agosarades, les que tenen iniciativa en determinats camps o les que adopten rols típicament masculins.
Per altra banda, tenim el costum de sumar-nos a les interpretacions simplistes i tradicionals, regides pel pensament masculí, que ens porten a veure provocació sexual davant quasi qualsevol nu. I no, no sempre un cos despullat demana una mirada lasciva. Hem d’aprendre a mirar als ulls de la propietària del cos, i intentar entendre el seu missatge.
Aquesta imatge és una crítica i un homenatge a la vegada. Cadascú, segons el seu bagatge i sensibilitat, en farà seva la lectura.

Mar Agüera

youtube

“Don’t cry for me Argentina”
My solo from the Art Festival at WCC the other night.
I miss the choir class so much already! Was so much fun preparing for our group songs this semester.
…sorry for the poor quality of the video. Mom took it and knows nothing about smart phones XD

Odesza was everything I could have ever dreamed of and more. Music I listened to when I have been at my lowest and when I have been at my highest. It’s unreal the amount of emotional ties I have to the sound these two guys create and they do such a wonderful job pulling every heart string of mine and I LOVE IT

Go to that concert alone, Explore places by yourself, Make new friends, Dress weird and say hi to people whom you attract with, Feed off of positive energy
6

『はなちゃんのおうち』
多摩美術大学の芸術祭にてアニメーションなどの展示を行いました。普通の展示とは異なり、小さなお部屋をイメージし、くつろげる空間を演出しました。
私のメインとなる作品はアニメーション×電子レンジの「Mircowomb」です。
‘Hanachan’s House’
Exhibited at an art festival of Tama Art University. Unlike the ordinary exhibiton, we produced a traditional Japanese room. You can see animations that we created while relaxing.
Works that will be my main is a microwave oven × animation named ‘Microwomb’.