amb tu

Hem marxat molt aviat perquè tu has volgut. Perquè no t'ho passaves bé i no és el que tenies pensat per la nit. Com que t'entenc ho accepto.

Marxem més d'una hora abans del que jo tenia pensat.

I tot i això encara m'haig de disculpar amb tu perquè no t'ho has passat bé. Em renyes com si fos una criatura que no entén les coses. Jo penso que per una vegada que sortim amb amics meus i anem a ballar podries aguantar-te una mica. Però no dic res; tanmateix es nota que els dos estem enfadats: tu perquè t'he fet fer algo que no t'agrada i jo perquè… No ho diré. El cas és que i tot i això et dic “va, dona’m la mà” (no serveix de molt però no ho empitjora).

Arribem a casa i te'n vas a jugar amb la nintendo. Jo al llit. Sola (i trista i enfadada; em vénen ganes de cridar-te i que sentis el que tu em fas sentir a mi).

Llavors jo sóc una persona molt tòxica perquè em passo el dia criticant-te que no passes prou temps amb mi. Però, clar, ningú pensa en aquests antecedents.

I podria omplir mil pàgines analitzant la situació i les coses que tu em diries, però tot servirà per a res.

Bona nit. Vaig a dormir sola.

PD: Estava millor quan eres a Madrid.