amagad!

El mal dit ‘Pont Vell’ – en això de posar noms també s’ha imposat l’estultícia dels conqueridors - va ser construït en el segle XV, podem doncs parlar d’un pont Medieval, i fins atenen a la devoció ‘local’ pels Cabrera, cognominar-lo així, el Pont dels Cabrera. 

Hi ha constància de reformes i àdhuc de reconstruccions , d’aquesta infraestructura de la que a simple vista només percebem una gran arcada- amb una mica d’atenció però s’observen les restes d'un doble tallamar a la base de l'arcada de la dreta - hi han arcades menors (fins a quatre) amagades sota els edificis circumdants. És remarcable la relació entre la llum (amplada) i la sageta (alçada) de l’arcada central, equilibrada i proporcional, sense que una destaqui per sobre de l'altra

Passats més de sis segles, el pont continua unint les dues parts del poble concretades avui, en els carrers del Pont i de França respectivament, la riera d'uns vint-i-cinc quilòmetres, entre Sant Hilari i el pont que separa Anglès i la Cellera , baixa més calmada a partit d’Osor, dibuixant sinuosos meandres fins a unir-se amb el Ter; els seus recursos han estat aprofitats de forma desigual al llarg del temps; regatge dels cultius, moure rodes de molí, fer electricitat i per la indústria tèxtil i minera.

El Pont es troba en bon estat de conservació, com així ho acredita tant el paviment o calçada, amb certa pendent en llom d'ase, empedrada amb llombardes que estan poc gastades, que oscil•len entre tamany mitjà i petit, com l'esquelet del pont format per l'aglomeració de pedres fragmentades sense desbastar i treballar i còdols de riu manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.

El coronament del pont, que actuaria paral•lelament com una improvisada barana, està format per uns grans blocs de pedra, totalment irregulars i sense desbastar i treballar. (en Osor)