Watch on mercemas.tumblr.com

0% lactosa, 100% efficient

Hide your brand, show your competitive advantage.

3

Dona’m vida ens ajuda a fer realitat allò que volem: Que el vi sigui a taula cada dia. Perquè és un petit plaer que ens podem permetre. Per proximitat, per preu i per gust. Per sentir el vers de Vicent Andrés Estellés:

No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.

(Imatges de les botigues de Frescuore a Barcelona (c/Nàpols), Moià i Caldes)

Dia 9: Page - Monument Valley - Four Corners - Blanding: 326 milles (acumulat: 2038)

Esmorzem al motel (primer amb esmorzar inclòs), posem benzina, comprem menjar al supermercat i sortim pitant cap al Monument Valley. A Page, la gent es prepara per anar al Antelope Canyon, però nosaltres desestimem aquesta possibilitat (no es pot fer tot).

image

Per cert, sortint de Page hi ha una central elèctrica dels Navajo.

image

I més sobre els indis: la Navajo Nation celebra està d’any electoral i per tot arreu veiem cartells dels candidats.

image

image

Arribar a Monument Valley ens costa més del previst, tant en temps com en orientació. No tenim cobertura al telèfon així que no podem utilitzar el GPS, i tot i que ho tenim bastant clar ens despista veure un cartell de Navajo National Monument. Pensant que segurament no és el que estem buscant, igualment ens hi acostem per si de cas i acabem comprovant que hem perdut 45 minuts en el trajecte. De tota manera, i encara que no ens quedem, sembla que deu ser un bon lloc per a visitar. 

Finalment arribem a monument Valley (ja a Utah!) i paguem els $20 de l’entrada (aquí no serveix el passi anual dels parcs nacionals, ja que està gestionat directament pels Navajos). Dinem amb unes magnífiques vistes:

image

image

Després de dinar ens endinsem pels camins del parc amb el nostre cotxe. No teniem clar si seria possible i hi anavem disposats a llogar un tour en tot terreny dels que ofereixen els navajos, però després de preguntar i de veure cotxes semblants al nostre pel camí, ens hi animem. I és tot un encert, no només per l’estalvi (que és important) sino per l’experiència de conduir per aquest espai.

El lloc és… sense paraules…

image

image

image

image

Ja ho veieu… impressionant i un regal per als sentits.

Una vegada acabat de veure Monument Valley decidim no anar directament al motel d’avui (a Blanding, Utah) sino acostar-nos a Four Corners, el lloc on fan frontera quatre estats: 

  • Arizona
  • Utah
  • New Mexico
  • Colorado

image

Arribem a les 17.50h. i veiem alleujats que tanquen a les 19. El problema és que… fan servir l’horari d’Utah (una hora més tard) i arribem just quan la senyora de la taquilla està tancant. No ens vol deixar entrar, i només ho fa després de suplicar-li una mica i dir-li que hem fet un llarg camí només per anar allà. Al final, ens diu que en afanyem i que tenim temps fins que tanqui la tanca. 

Anem corrents a fer-nos una foto (almenys això!) i veiem que encara hi ha turistes, així que se’ns acut comprar un pa navajo a unes indies que hi ha allà. El problema és que triguen moltíssim (l’han de fer!) i la senyora de la tanca ja ens ha deixat enrere, així que finalment sortim corrents per no quedar tancats i allà dins es queden el nostre pa i els $4 que havíem pagat per ell… fa molta ràbia, però almenys ens hem estalviat l’entrada al monument gràcies a que la taquilla ja estava tancada. Per cert, en sortir nosaltres arriben uns motoristes que havíem vist a Monument Valley i que no han pogut entrar tot i discutir durant una estona amb la senyora. 

image

Des de fora del Four Corners, veiem el cartell de benvinguda a New Mexico i agafem la carretera cap a Blanding. Al cap de poc entrem a Colorado, per on fem algunes milles veient com es va ponent el sol. Veiem la posta de sol entre Colorado i Utah, on entrem al cap de poc i posem benzina al cotxe. La carretera és solitària i ben bonica, però tenim un parell d’ensurts amb llebres que creuen la carretera (una es llença directament sota el cotxe sense donar-nos temps a esquivar-la, tot i que creiem que no l’hem arribat a atropellar i es deu haver pogut escapar).

image

image

Finalment, la nit ens porta a Blanding, on comprem alguns tacos abans d’arribar al Prospector Motor Lodge (en general, és prou correcte).

image

3

Supermercats (supermarkets) are everywhere in Barcelona!

I constantly picture a vigilante group of meerkats using these as hideouts while they protect the city.

"Ens caldrà un Rei" de Bernat Dedeu

En l’improbable cas que assolim la independència, la primera tasca que hauríem d’afrontar els catalans és proveir-nos d’un bon rei. La llibertat, ja ho sabeu, vindrà acompanyada d’un cert auge del mal gust (suor d’abraçades, exaltació de la vida al carrer, algun supermercat esventrat, nacionalitzar la banca) i caldrà que l’ordre estètic retorni ben prest a la geometria de l’Eixample. A casa sempre hem combregat amb els Habsburg-Lorena, perquè tenien encèfal germànic però eren ducs de la Toscana, i ser mig italià ja t’estalvia molts disgustos morals. Jo cercaria un català ben plantat, que s’assemblés a Josep II, amb gest de poca brusquesa i molta autoritat; un home que no parli gaire, que tingui prou paciència per passejar entre els seus súbdits pel Guinardó i la suficient destresa per escollir bons llibrets d’òpera pels nostres compositors. I que balli bé, sobretot que balli al ritme just.

Ens cal un rei ben alt, reeixit, que supleixi l’homosexualitat militant dels actors catalans encimbellant sovint les nostres actrius més belles. Cal que el nostre sacre monarca aprengui ben aviat les virtuts morals del Mediterrani: la desigualtat i la cruesa. Evidentment, i per evitar errors veïns, sa majestat només podrà casar-se amb alguna pubilla de sang blava: les presentadores de televisió i els jugadors d’handbol que passen per ESADE acaben com acaben. Pel que fa la constitució del futur estat, serà bo que no esmenti gaire el nostre monarca, per evitar tota quanta reflexió de país petit sobre el seu intervencionisme ètic o la seva paga mensual. Cal que aquesta, per cert, sigui molt quantiosa i inconeguda. Perquè sa majestat no serà un home (per això no el necessitem), sinó un símbol i un misteri. El volem amb un nom ben fort: Martí, Lluc. Ens agenollarem molt contents i pregarem perquè ens salvi i distregui del president de torn.

Dia 6: Las Vegas - Wickenburg: 220 milles (acumulat: 1256)

Després de l’excés de Las Vegas, tocava deixar Nevada i endinsar-se a Arizona. Però abans, hem volgut aprofitar els darrers moments a l’hotel per anar a la seva magnífica piscina. Hi hem estat aproximadament una hora i l’hem pogut gaudir de valent. 

image

Després de la remullada, una dutxa, posar benzina, supermercat i ja cap a la carretera. En una mitja horeta hem entrat a Arizona, on ens esperava aquest bonic cartell.

image

De seguida el paisatge àrid ha començat a tornar-se verd, i ens ha sorprès trobar-nos gairebé tot el camí amb un entorn ple de vegetació. No gaire exhuberant, però vegetació al cap i a la fi. Per cert, hem començat a trobar-nos amb cactus Saguaro. És impressionant veure veritables boscos d’aquest ésser majestuós. 

image

image

Per cert, per la carretera ens hem trobat una àrea de servei ben curiosa on es podien comprar viatges en un Hustler, sessions de tir… i posar benzina ben bé com si fossim a Urà.

image

image

 

image

Nota 27 d’agost: avui ens hem assabentat que en aquest lloc una nena va matar un instructor de tir d’un tret al cap el dia després de passar-hi nosaltres…

image

A mitja tarda hem arribat a Wickenburg (on la primera cosa que hem vist ha estat un senyor amb un revòlver a la cintura…)), on ens esperaven uns amics que hi viuen i que ens havien convidat a fer-los una visita. Hem pogut gaudir de magnífiques vistes del desert, primer, i de les estrelles més tard, mentre sopàvem un menú típic americà:

  • Hot dogs
  • Corn
  • Marshmallow amb crackers i xocolata.

image

Això sí, tot plegat amb els ulls ben posats a terra per si de cas sortia d’algun lloc una serp de cascabell, una taràntula o un escorpí… quina por! Però només hi havia una mena de gripau del desert de Sonora amb propietats al·lucinògenes que sopava al costat d’un llum.

image

Després de sopar i de la conversa, hem dormit a un apartament que tenen enganxat a la casa. Per cert, la casa és espectacular la miris per on la miris. 

image

Text
Photo
Quote
Link
Chat
Audio
Video