May 22, 1997 OK COMPUTER PREMIERE, Sala Zeleste (Barcelona) .

The day I met Radiohead. 

M.Coll

Aquell dia vam forrar un llibre i amb els petits retalls sobrants, entre riures malèvols,  les seves signatures…17 anys més tard he tornat a llegir aquell llibre, entre la pag 47 i la 48 m´ ha caigut quelcom teu a sobre…What’s that…?   i ara mateix m ´estic preguntant perquè no ho vam forrar també. Sé que aquesta nit et faria una gran il.lusió. Les dues de la matinada, suposo que demà també te la farà xD

Gràcies nineta. The battle against time.xx

A UN MIL·LÍMETRE

Es parà davant meu, m’observà de dalt a baix i rigué per sota el nas. Estava estupenda. Els seus ulls blaus brillaven més amb el contrast de la moreno que havien adoptat els seus cabells, a causa de l’aigua. Inclús amb el cabell mullat, estava radiant. S’aproxima, tremolo i començo a pensar que no és per la pluja artificial, ni per tot l’espectacle. Faig una passa, el cor i el cos no hem deixen fer mes, ens trobem a un mil·límetre, no hi ha casi separació entre nosaltres i sento el seu cor com crida el meu nom. Les meves mans acaricien la seva cara, enrojolada com la meva, la miro als ulls i sento dintre meu com es compleix el meu gran somni. Tremola i com a consol deixo descansar els meus llavis sobre els seus, l’electricitat em corre fins al dit gros del peu i desprès m’envaeix la calma esperada.

Anit vaig conèixer, sense esperar-m’ho, als Accidents Polipoètics.

Són un parell de socis, i també amics, que reciten les seves poesies de manera divertida. La wikipèdia els defineix com un grup de polipoesia format per Rafael Metlikovez i Xavier Theros que combina poesia, performance i humor. Ambdós socis i també amics, arrenquen somriures i riallades al seu públic.

Continuo, millor no, val més mirar el video… per sort, ¡todos tenemos la razón! 

http://www.youtube.com/watch?v=hFR6Ymn7Ho4

Quan una classe dura 5 hores i la major part les dediques a treballar intensament, a vegades cal un petit descans, encara que sigui tan breu que només tens temps per riure una mica dels mocadors del company del costat. 

Encara la sento

Avui he anat a fer la laundry, com de tant en tant. Fins aquí res especial. Però aquest cop m’he quedat amb samarreta només per que ja estava a les últimes totalment i ni un jersei em quedava net. 

Total, que se’m veia el tatuatge de la nuca i una bona dona, evidentment negre i amb un accent gairebé incomprensible (tot i que ja em començo a ambientar) em pregunta que que posava. Quan li he dit… ai madre que idea!! La tia s’ha aixecat de la cadira casi ofegant-se del riure, i ha començat a caminar per tota la laundry dient: Chicken!? Oh my god! Youth is crazy! OOOH man! this girl is.. jajjajjaja… ohhh godness… ajjajajjajjaja… i can’t breathe!! jajajjjjaja The doctor told me: so much fried chicken will kill you.. jajjajajjajja That’s right: laughing at him! ajjajjajaj…. 

I així ha seguit una estona.

Me n’alegro que encara facis riure a la gent, fins i tot la que t’és desconeguda.

Forever and ever I ❤ POLLASTRE


image

MUNTANYA RUSSA

Dalt de la muntanya russa, somric quan estic al capdamunt, ploro quan estic a baix. En dos segons de diferència, canvia tot dintre meu. Riures per plors. Plors per riures.

Sento l’aire com impacte contra el meu rostre per la velocitat. No es pot reduir la velocitat? No. Això és així i no pas d’una altre forma, res canvia. Els raigs del sol m’acaricien per moments, les galtes se’m tornen rosades, el cabell se’m esvalota ell sol i dansa al compàs del vent. Les meves mans s’esforcen a mantenir la força, tensant tot el cos. Malgrat tot, res impedeix que la meva ment voli i em porti fins als teus braços. I un cop allà, torno a la muntanya russa interna. 

youtube

descanse hoje e comece uma semana maravilhosa amanhã!

*
* *

rest today and begin an awesome week tomorrow!

*
* *

descansa hoy y ¡empieza una semana maravillosa mañana!

*
* *

descansa avui i comença una setmana meravellosa demà!

Déjà vu

Taules buides, o quasi, envoltades de pedra freda

L’aire bufava amunt i avall

mentre cantaven les orenetes

que tot just tornaven de l’Àfrica

Al Bistrot, un jove seia, sol, front al seu cafè

mentre jo intentava d’immortalitzar aquell moment

Un moment de silenci cru

Una tarda tranquil·la, però déjà vu 

Emblema d’aquesta ciutat

Gravada al meu cap

Pujant, baixant, sempre de pas.

I si m’hi aturo, m’emociono

Temps complicats, d’altres de complicitat

Moments de riure, d’altres de plorar

A les baixades i pujades de Sant Domènec,

navega l’ésser humà

 

image

Foto Diane Arbus

                                                            ….

Carles Serra (en Carlitos) ha de mantenir sempre per força un posat greu i sever. Si té la desgràcia de posar-se a riure, està fet d’una manera que li pot venir un singlot d’una durada indefinida, d’efectes dolorosíssims. Els metges li han dit: si riu, se’n farà l’estella. Sembla que quan riu i li ve el singlot n’hi ha per a llogar-hi cadires. Al cap d’una hora o dues tothom fuig, perquè té la sensació que es morirà indefectiblement. Gori resulta sempre massa personal i egoista per a estar pacíficament amb amics. Linares és l’àguila de les coses immediates i per això fascina els comerciants. És quan presenta la factura que comencen els xerics. Mundet, el contractista d’obres, em diu que és un home tan ocupat que no ha pogut fixar-se mai ni mig minut en una idea. És de plànyer, pobret! Una de les poques persones capaces d’una certa bondadosa ironia en el tracte és l’home més llòbrec de la vila: Enric Frigola. Quan hom considera que Puig Grasetes ha perdut prou per ésser el primer dia, anem tots en banda a fer ressopó. És el súmmum de la felicitat en aquest poblet.

Josep Pla. EL QUADERN GRIS

Text
Photo
Quote
Link
Chat
Audio
Video