jutge

Presumpció "d'indecència"...

  

Ja ha arribat. El moment que els “uns” i també els “altres” temíem, encara que per diferents motius, ja ha aplegat i si més no, donarà molt que parlar en els propers mesos. M’estic referint, com no podia ser d’altra forma a l’apertura, ara ja sí oficial, per part del jutge Flors del judici oral contra Francisco Camps per suborn passiu impropi dins del sumari de la trama Gürtel, cas conegut popularment com el dels “3 trages”.

Uns, el sèquit de votants, simpatitzants, militants o simplement gent que pulula en torn al PP per veure “què pesquen”, ho temien perquè per a ells des del començament de tota la causa el més important era la persona de Camps i que a tota costa no fos jutjat. Lo del suborn per a ells era secundari. El cas és que amb suborn impropi de per mig o no, el sectarisme (o seguidisme) polític més radical els convertia en una mena de hooligans irritats que culpaven per internet, a les poques hores de conéixer-se la notícia, a tot i tots del que ells anomenaven “una grandísima injusticia”. O bé PSOE per a tapar el cas Faisán, o bé rencors personals de jutge Flors, o bé instruccions donades per Rubalcaba des de Madrid per encausar (per suposat, sense motiu) Francisco Camps o fins i tot hi havia gent que parlava gens dissimuladament de campanya orquestrada per l’esquerra per fer fora Camps del poder ja que per les urnes no ho havien aconseguit. A twitter el hashtag #todosconcamps va ser trending topic durant vàries hores i la irritació dels improvisats defensors de Camps començava a inundar blogs i xarxes socials de tot tipus. Ningú no es plantejava, ni remotament, que Camps pugues ser culpable. Això quedava totalment descartat. Déu ens guarde…

Els altres, entre els quals m’adscric, també temíem l’arribada d’aquest dia encara que per motius ben diferents. El President de la Generalitat Valenciana, màxim representant del govern dels valencians i de la nostra màxima institució d’autogovern, institució història que malauradament han embrutat fins a extrems insospitats, seurà a la banqueta dels acusats en un cas de suborn. Jutgen vostés mateixos si és una minúcia d’acusació, com alguns interessadament des de la dreta volen fer veure, per a una persona que ostenta un càrrec d’eixa responsabilitat. I un no pot compartir que alguns hagen arribat fins i tot a festejar l’encausament de Camps perquè tot i ser comprensible (doncs hi ha gent que està ja molt farta d’aquest personatge dèspota, conservador fins a l’extrem i amb un talant democràtic com a mínim dubtós) denigra el nostre País, les nostres institucions i per extensió a les valencianes i als valencians com a poble. Doncs no, no crec que siga motiu de cap celebració perquè és el reflex del pou de corrupció, clientelisme, servilisme… en els quals està immers el partit que governa el País Valencià.

És açò el que ens mereixem els valencians? Quan encara ressona la notícia del boicot de la ultra-dreta blavera durant l’acte de presentació del llibre “Noves Glòries a Espanya” de Vicent Flor, ara tornem a ser notícia en tot l’Estat Espanyol i com sempre no per res bo. El proper judici contra Camps, primer president autonòmic que haurà de seure a la banqueta dels acusats i que com tot apunta ho farà sent encara el Molt Honorable President de la Generalitat (note’s la ironia), ha propiciat rius de tinta i continuarà fent-ho fins la tardor quan la vista oral tindrà lloc. I tant s’hi val que Camps isca absolt (com demanen a hores d’ara molts dels seus “fans”) o no perquè el mal, una vegada més, ja estarà fet. De fet ve estant-ho des de fa anys. En aquest país nostre la “vergonya torera” que solen mencionar per les Espanyes no sol abundar i menys encara entre la classe política. Per a ser sincer no esperava, ni molt menys (no sóc tan il·lús) que Camps en mostrara ni una miqueta, encara que sí que esperava que Rajoy, defensor a ultrança de les bones pràctiques dins del seu partit i ferme defensor d’exportar-les, per imperatiu legal, a la resta de partits per a què prenguen nota, s’aplicara la recepta que tant s’obstina en voler ensenyar als altres. Però o Camps està envoltat d’un aura divina i indestructible a prova de bombes dins el seu partit o és que la hipocresia del PP que no fa molt, justament amb Camps a la capdavantera (ves per on una altra ironia) presentava un codi de bones pràctiques i ètica política, és infinita. És a dir, t’exigisc el que jo no faig. Bona manera de predicar amb l’exemple. Després encara s’atreviran, com sovint fan, a donar lliçons de moral i ètica als demés.

Mentrestant encara ressonen al meu cap les paraules de Camps repetides arreu del nostre País defenent que “siempre me he pagado mis trajes” o les de Rajoy “¿alguien se cree que un presidente autonómico se venda por tres trajes?”. Lo curiós és que la instrucció del jutge Flors veu prou indicis com per a jutjar-lo al·legant que és més que probable que no haja sigut així. Aleshores senyor Camps, ja que la decència, o en el seu cas l’absència d’ella, no li permet dimitir per haver comés, presumptament, un delicte tipificat al codi penal, tampoc ho fa el fet d’haver mentit els ciutadans que vosté governa?

El més trist de tot açò és que al PP valencià s’amaguen darrere de la seua recentment assolida majoria absoluta per a absoldre moralment Camps de tota culpa, tot i que saben, o vull pensar que saben, les majories, per molt absolutes que siguen, no absolen ningú, només capaciten per a governar, això sí, preferiblement amb una mica de sentit del deure, de la lleialtat al teu poble, com deia abans, i de la decència política.

Aleshores, i per tot lo dit, en el cas de Camps i els seus comptes pendents amb la justícia, no serà uns servidor qui el condemne abans de temps perquè la presumpció d’innocència ha d’existir sempre. Però sentint-ho molt Senyor Camps, a vosté la única presumpció que li reconeixeré serà, independentment del que diguen els jutjats, la de “Indecència”. Eixa se l’ha guanyada per mèrits propis.

La presidenta argentina, Cristina Fernández:

"En los países desarrollados se puede procesar a los tiranuelos de las republiquetas, como nos consideran. Y la verdad es que su juzgamiento por haber intentado desvelar la tragedia del franquismo es una afrenta para la justicia universal que muchos dicen defender cuando se trata de países que ellos consideran de segunda"

Baltasar Garzón:

"Mientras haya fosas que abrir y víctimas a las que encontrar no se puede hablar de reconciliación en Españaña"

Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau 1980, defineix en una carta la decisió del Tribunal Suprem com “un tsunami de impunidad para impedir el derecho del pueblo a la verdad y la justicia”

Nader i Simin, molt més que una fi

El procés traumàtic que representa una separació necessita les argúcies de la mentida per poder fer funcionar els seus mecanismes de destrucció. És la lògica perversa de tota fi. Tots els personatges de Nader i Simin, una separación (Asghar Farhadi, 2011) necessiten aquesta mentida per no haver d’explicar, per no haver de mostrar, per no haver d’assumir davant el món allò que són. Tots els personatges s’amaguen rere la porta entreoberta de la seva pròpia certesa, perquè tots tenen un per què i una raó íntima per fer el que fan. Asghar Farhadi, director de Beautiful City (2004) o A propósito de Elly (2009), dota Nader i Simin, una separación d’un ritme implacable que no deixa opció a les mitges tintes o al retoricisme. Bona part del metratge és la successiva filera de retrets i arguments que s’ofereixen als jutges que dictaran sentència. Però l’única sentència possible és la de teixir nosaltres mateixos, espectadors i autèntics jutges, la conclusió d’un món íntim que s’esfondra. Cada nova porta que s’obre i es tanca és la contemplació d’una realitat sense maquillatge, el retrat en cru d’una societat i d’un moment. Cada canvi de pla maquina una caiguda sense escapatòria que podria ser la nostra pròpia caiguda.

Santiago

Assemblea Nacional @assemblea         16:00 26/02/2015 Tot el nostre suport al jutge Santiago Vidal. En una democràcia real la llibertat d’expressió ha d’estar per damunt de tot.
Retwittear ↵ Compartir en Facebook ↵

Visión 360  @360UCV         12:54 27/02/2015 #ServicioPúblico Santiago Gómez, 8 años, necesitan donantes de sangre tipo A+ Hospital de Especialidades Pediátricas
Retwittear ↵ Compartir en Facebook ↵

Jordi Évole @jordievole         04:54 27/02/2015 Mi apoyo al juez Santiago Vidal. Con suspensiones, ilegalizaciones y prohibiciones la relación entre Catalunya y España no mejorará.
Retwittear ↵ Compartir en Facebook ↵

324.cat @324cat         17:04 26/02/2015 Santiago #Vidal: “El CGPJ m’ha posat un segell que diu: depurat per ‘desafecto al régimen’”
Retwittear ↵ Compartir en Facebook ↵

Mayor información aquí

↓ Abrir post completo ↓

Keep reading

No hi encaixem

Les estructures d’estat pactades per CiU i ERC no encaixen ni amb la Constitució ni amb l’Estatut, segons el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Tampoc hi encaixa el jutge Santiago Vidal que hi hauria estat deslleial, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), pel fet d’haver redactat en el seu temps lliure un esborrany de Constitució de la República de Catalunya.

Un i altre casos…

View On WordPress

i want 2 smoke bc it makes me feel more controlled anxious but i dont have my cigarettes bc i left thm in bridgets car which is good bc im not going to smoke but also im still anxious and i dont wnt to drink or cut but im IMPUSLVIE and i jus t dont care and im so saaaaaaaaaaaad whatever uck it im jutg iong to bed before i do something stupiddddd

No fa gaires dies havia quedat per trobar-me amb la Dolors, una dona tan agradable com contradictòria. Poques persones conec que tinguin un punt de vista tant diferent quan miren als altres de quan es miren a si mateixos. És una d’aquelles persones amb tendència a jutjar, sense haver-se mirat abans al mirall.

Mentre dinàvem, em preguntava per algunes de les meves vivències, especialment aquelles que fan referència a la meva vessant més íntima. Es mostrava força encuriosida. No acabava d’entendre això d’agafar-se la vida sexual amb una visió lliberal. I encara confessava entendre menys que es pugui ser lliberal i tenir certes regles, certes normes no escrites.

Jo anava prenent el meu cafè a petits glops, assaborint la seva intensitat mentre escoltava com ella expressava el seu punt de vista. Em sorprenia que no pogués comprendre que una parella es doni la llibertat de mantenir relacions amb terceres persones. Em semblava contradictori que aquella dona casada, amb qui havia tingut sexe aquell mateix matí, em jutgés per acceptar que la meva parella fes allò que ella havia d’amagar a la seva.

No seria, potser, una mica de gelosia?

Més raons per sortir corrents

Més raons per sortir corrents

De raons per independitzar-nos d’Espanya cadascú tindrà les seves però, en conjunt, en tenim per fer-ne un catàleg ben gruixut. El que no podem és tancar-ne l’edició encara perquè des de l’espanyolisme i l’unionisme cada dia ens en donen de noves.

Si ahir va ser el Tribunal Constitucional i l’anul·lació de la Llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N, avui és l’expulsió del jutge…

View On WordPress

Un jutge prohibeix a un gos bordar a la nit.

#Etfelicitofill

via @Amos_hombre

Un magistrado croata ha prohibido a un perro ladrar de ocho de la tarde a ocho de la mañana. Debe creer que el animal es programable para controlar con tanta exactitud sus aullidos. Una vecina, harta de los ladridos de Medo (así se llama el ‘molesto tuso’), logró que un tribunal fallara a su favor y prohibiera al perro realizar cualquier tipo de sonido. De lo contrario, su dueño, Anton Simunovic, tendrá que pagar una multa de 2.800 euros. Quizás los gruñidos sean muy cansinos, pero el veredicto parece un poquito desproporcionado. ¿No creéis? Los cargos presentados por la joven afirman que los ‘bramidos’ de Medo son insoportables y le afectaron gravemente a su salud. “Él ladra normalmente, como cualquier otro perro. Se pone nervioso cuando ve un gato o cuando alguien desconocido entra en su territorio“, comentó Simunovic en una entrevista. “No tengo por qué ponerle el bozal cada noche cuando no está haciendo daño a nadie“, añadió. Mientras, las reacciones en las redes sociales no se han hecho esperar. Más de 43.000 personas han dado su apoyo al can en una página de Facebook desde que el caso comenzó a generar titulares en todos los medios croatas. Ahora, un tribunal de la localidad de Pula debe tomar la decisión definitiva en el caso, ya que la vecina pide 1.400 euros por daños y perjuicios. ¿Los abonará el perro?
Font: Blogs.20minutos